Compro
llimes. Qui compra llimes avui dia?. Des d’un taüt de cartró , amortallades en
paper de cera i embalsamades d’olis, el dependent de la ferreteria mes les
mostra, dilecte, com qui revel.la una troballa arqueològica.
Llimes, “llimatons”,
de gra fi, mitjà i bast. Qui compra llimes avui?
Recalcitrants
torners de mirada aguda i exigent?
Nostàlgics
rectificadors de peces, àvids perfeccionistes del metall?
Mestres
resistents d’enginyeria mecànica i precisions?
O algun
escultor sobrevivent de la voluntat de perfecció i calibre?
Ja ho
escriví Leopardi l’any 1828 i ho posa en boca de les Dees del taller: “La lima
è consumata: or facciam senza” [1].
Qui compra
llimes avui dia?
Si l’art es
dissipa per les vaguetats de la vida real i vol ser-ne el reflex mimètic, a qui
li calen ja la mordacitat de la llima?, i la “summa qualitat de l’artífex?[2]
Mira-sol, 8 de juny
2016
